Historia del Besavi, en Josep Monés i Jané
Josep Monés i Jané
(1872-1923).Contractista d'obres i peoner en nombroses innovacions d'estructures de l'època,
com són els hangars dels antics aeròdroms que foren en bona part perfeccionats per ell; constructor també de pous artesians amb un sistema propi,
anomenat "tubo de boca oberta", també va ésser el capdavanter en l’ utilització del formigó armat al Prat, estrenant aquest sistema de construcció
en l'edificació de La Papelera Espanyola. Entre altres construccions cal destacar l'adjudicació de les obres de la Casa de la Telegrafia (1912),
les quadres de la granja La Ricarda (1911), la torre d'en Rossent Soler (1915) ara transformada en el col•legi de La Seda, etc.
Va ésser alcalde entre 1916 i 1917, època en que potencià l'orientació vers el Primer Pla Urbanístic de 1916, aportant grans idees innovadores, algunes de les quals
no s'han arribat a fer, com són un mirador sobre el riu, al capdamunt de la Rambla i l'enllaç d'aquesta amb la zona del pont de les Tres Puntes passant per darrera l'església.
El que sí va conseguir és que s'obrís definitivament la rambla Flaquer, que seria la nova arribada al poble.
Un dels fets més importants i mai prou reconegut és si descobriment d'una necròpoli romana
a Tarragona, mentre feia els fonaments de la fabrica de tabac d'aquella ciutat, l'any 1921,
que despres fou la base del museu arqueològic de la ciutat.
Carta d'agraïment Telegrafia sense fils al Prat
La construcció fou a càrrec del pratenc Josep Mones i Jané, sota la direcció del Arquitecte Josep Puig i Cadafalch l’any 1911. La companyia anglesa Marconi Wireless Telegraph en fou la promotora, fundada per l’inventor italià Guglielmo Marconi per a explotar les centrals telegràfiques sense fils construïdes sota la seva patent. L’edifici es construí en terrenys de l’industrial Manel Bertrand. Es curiosa la referència sobre l’arquitecte perquè els edificis de totes les estacions foren iguals, efectivament la del Prat fou la primera.
Participa intensament en la vida associativa, com paleta la seva
activitat cívica i cultural innovadora que dugué a terme
a Com a representant del partit nou - que combaté i desterra el caciquisme polític que havia dominat la vida política del Prat des del segle passat – fou regidor duran t sis anys i alcalde el bienni 1916-17. Durant el seu curt pas per l’alcaldia s’aprova i s’inicià l’execució d’un pla ambiciós de reforma i eixample del nucli urbà. Entre d’altres obres importants s’obri la Rambla, via amplíssima que facilitava la comunicació amb Barcelona, senes pas a nivell per arribar al pont del riu. També es pavimenta la plaça de la Vila que anunciava l’oblit progressiu de la dita popular “ Trons a Remolar, pops a la plaça “
“Tot el Prat” novembre 1985 - GRUP D'ESTUDIS PRATENCS
